Un ofici de singular rellevància en tota l'estructura i base organitzativa de la nova Junta de Sequiatge, ho va constituir la institució del propietari encarregat de la presa de Pinyana. Per a comprendre-la, no es jutgi a ulls d'avui sinó retrocedint al discorregut del segle XVIII. Tingui's en compte la importància del manteniment i conservació de la presa, azud i mina de Pinyana, lloc de captació de les aigües, situat en despoblat i a trenta quilòmetres de Lleida, el que suposava una notòria distància en els mitjans de comunicació de l'època. No és d'estranyar, doncs, que al llavors es tingués especial cura a disposar en aquest lloc d'una adequada institució que permetés l'atenta vigilància de la presa i suposés alhora un lloc d'acomodament per als vocals i altres persones que es desplacessin fins a allí. Aquest és l'origen de la Casa de l'Aigua de Pinyana, com residència de l'encarregat de la presa i punt d'estada de la Junta i les Comissions en els seus desplaçaments. D'aquí també el nom de propietari, com encarregat de la custòdia de la mateixa. Per aquesta causa i raó i a pesar de tenir a la seva cura el tram de sèquia immediat a la presa i estar obligat a obeir les ordres del cap de Sequiers, el propietari no es considera com Sequier, i així s'indica, concretament, en l'article 4.° del Reglament per a aquest Cos.Corrobora tot quant queda exposat el propi capítol 63 de les Ordenances, que accentua que “haurà de conservar la Junta, la casa ... per a la utilitat i servei d'aquesta administració, allotjar a les seves comissionats i empleats, i romandre en ella constantment un subjecte destinat per a observar els moviments del riu i les novetats que ocorrin en el azud, mina i sèquia, guardar les aigües segons les estacions, o llevar-les, i perquè, no obstant això de la distància de set hores que hi ha des de dita azud a la ciutat de Lleida, no falti la cura i vigilància que es necessita en aquesta obra”.El propietari de Pinyana, era ofici de lliure designació de la Junta, i tenia l'obligació de residir en la Casa de l'Aigua, a la fi de la qual la Junta la hi cedia per a la seva habitació a excepció de l’oratori i de la sala principal, amb les cambres i alcoves annexes, mentre ell per contra havia de fer-se càrrec de tots els objectes i utensilis propis de la Junta, dels quals era responsable, havent d'abonar dels seus propis béns els quals faltessin.Quant a la seva comesa, ha de distingir-se el corresponent al règim de vigilància de les aigües, d'aquell altre referit a cura de la casa i hisenda. Quant al primer, li corresponia “aixecar els dics conforme ocorregués per les avingudes del riu, el que ha de fer i vigilar de dia i de nit... “; “baixar un dia a la setmana fins al dic de Alfarras, recorrent tota aquella distància de la sèquia cuidant del seu bon ús i estat; i treballar per la Junta preparant fustes per a les estacades, pedres per a les obres que ocorreguessin, calç, i guix, tot a la disposició de la Junta”. Entre el referent a cura de la casa i hisenda; “serà de la seva obligació cuidar de la casa i corrals, no permetent que en ella s'allotgin malfactors, ni que els quals l'habitin la destrueixin”. - “Cuidar d'aquella porció de ,terra de l'horta que la Junta lliurement li cedeixi, fent en ella verdures i hortalisses, principalment cols, alls i amanida per a quan els vocals de la Junta o algun comissionat parin en la casa, havent de donar aquestes verdures de franc”.- “Guisar el menjar, fer els llits, fer bugada i rentar la roba blanca, pagant la Junta el sabó, i fer la resta que sigui en servei dels vocals de la Junta quan estiguin en la casa”. - “Cuidar de dues dotzenes de gallines, donant-los del seu compte el menjar, havent de donar els ous de franc, els quals necessitessin per al menjar els vocals de la Junta”. - “Allotjar en una cambra als Sequiers quan vagin d'ordre de la Junta, i cuidar que els arrendataris de l'entitat cuidin a complir els pactes amb la Junta”.L'expressada finca i Casa de l'Aigua de Pinyana, a la qual tan repetidament ens hem vingut referint, es troba situada en la propietat que la Junta posseeix al costat de la presa de Pinyana, i la seva descripció, segons consta en l'acta d'inventari aixecada en 20 de novembre de 1794, és la d'una “peça de terra d'extensió uns 35 o 36 jornals de terra d'horta, i una peça d'uns tres jornals de secà, immediats a aquesta horta”, que la seva hereteu forma un triangle que s'inicia en la mateixa presa i arriba a tot el terreny comprès entre el riu Noguera d'una banda, i per la mateixa llera del Canal per un altre, tancant per la base el barranc de CastiIlonroy. Aquesta finca formava part, antigament, de les propietats del Marquès de Alfarras, qui, va fer cessió d'ella a les finalitats indicades.L'edificació existent en aquest lloc és un enorme 2caserón” construït a estil de les masies catalanes, i consta de la casa pròpiament anomenada i d’oratori, celler, forn, corrals i embulls.