Tan important com la pronunciació d'aquestes sentències que hem analitzat, va anar també l'execució que es va donar a les mateixes. Es va practicar l’1 de març de 1611 i en la forma que es manaven executar per disposicions del relator del 25 de febrer i 7 d'abril de 1609.

Van intervenir en l'acte d'execució don Nicolás Soquet, síndic de la ciutat de Lleida, en representació de la Paeria, i don Tomás Alcalís, síndic de la vila d'Almenar, en nom de la mateixa. Sent testimonis don Joan Morata, d'Almenar, i don José Calaf i don Antonio Juan Pelat, agricultors, de Lleida. Van donar fe i van aixecar acta els notaris senyors Revert i Orcal per l'una i l'altra localitat, respectivament.

L'acte va tenir efecte sobre el caixer de la Sèquia i davant del trau de la Cadireta, situat davant de la propietat de Matías Ortiga, veí d'Almenar, en el lloc del qual el síndic de Lleida va requerir al d'Almenar perquè apliqués aquesta sentència, això és “donar possessió a la ciutat i a mi, en el seu nom, de l'aigua que passa per la Sèquia del present terme i de la servitud i obligació que té aquesta vila, això és, els particulars en nom d'aquella, de tancar els traus, estelladors i portells, després d'haver regat les terres, propietats i possessions, cessant tot dol i frau en l'ús de l'aigua”, al que el síndic d'Almenar va contestar “que estava disposat per a obeir i complir l’acceptada real sentència i decrets d'execució d'aquella, no apartant-se gens d'aquesta real sentència i decret d'execució.

Seguidament, el síndic de Lleida “en nom de la ciutat de Lleida., amb ànim i intenció d'adquirir la possessió de l'aigua que passa per l'expressada Sèquia, es col·loca en el caixer d'aquesta, mirant l'aigua de la Sèquia i omplint una caldereta de coure d'aigua de la mateixa, la vessa, abusant d'aquella en nom de la ciutat de Lleida, com veritable senyora que és de l'aigua volent, i entenent; adquirir “animo et corpore” la possessió d'aquesta aigua, tant per “oculorum inspectionem” com per “contactum et abussum ipsius aquae”.

“El síndic de la vila d'Almenar, en nom d'aquesta vila, mana obrir aquest trau i obert aquest per Jaime Blanch, agricultor d'aquesta vila, mana regar una porció de terra del citat Matías Ortiga i havent acabat el reg mana tancar aquest trau prometent en nom de la repetida vila i particulars d'aquella que de la mateixa manera que han tancat el trau en aquesta ocasió, després d'haver regat, usat i aprofitat l'aigua de la referida ciutat, tancaran “in futurum” tots els altres traus, estelladors i portells, els particulars d'aquesta vila i cadascun d'ells en el mateix instant que hauran regat, usat i aprofitat d'aquesta aigua en la manera i forma expressat en la referida sentència, volent, prevenint i triant aquest acte positiu pel més apte, acomodat i proporcionat per a donar i transferir la possessió “seu quasi” d'aquesta servitud”.

Això últim que antecedeix ens duu a considerar altre aspecte, per altre curiós del Canal de Pinyana, com és la cridada “cerimònia del quinquenni”.

Es tracta de l'habitual i periòdica renovació dels drets que assisteixen a la ciutat de Lleida sobre les aigües i Sèquies de Pinyana, de les quals és ama i administradora, a la fi de la qual executa actes acreditatius d'aquest domini i senyoriu. Al principi es creia que aquesta cerimònia, que es realitzava cada cinc anys, datava del segle XVIII.
Després, Concepción Pérez i Juan Manuel Nadal, van afirmar ja que la cerimònia expressada data, segurament, de bastants anys enrere, aportant un document consistent en súplica remesa per l'Ajuntament de Lleida a la Real Audiència de Catalunya, en 19 de gener de 1762, sol·licitant es resolgui sobre si aquesta cerimònia “que anteriorment s'estilava” correspon realitzar-la a aquest Ajuntament o a la Junta de Sequiatge. Per la nostra banda entenem que, efectivament, data de data molt anterior, si bé no en la forma que últimament es va realitzar, ja que varem suggerir que va tenir una marcada evolució des dels seus orígens fins als nostres dies.

A aquest extrem hem d'assenyalar com la cerimònia del quinquenni no constitueix una unitat d'acte ni de lloc, i que en el seu desenvolupament pot veure's que es procedeix a la renovació de diferents drets de la ciutat a través, també, de tres diferents cerimònies.

La primera d'elles té lloc en la presa, azud i mina de Pinyana i la seva finalitat és reposar l'aigua en la sèquia, per a una vegada així fet manifestar que amb aquest acte material la ciutat de Lleida té la propietat, govern i administració de la presa, aigües i sèquia de Pinyana, i que el seu ànim és conservar la immemorial possessió que es troba.
La segona cerimònia té lloc en el terme d'Almenar, sobre el caixer del Canal, i en el paratge anomenat els Abreuradors. En aquest lloc es procedeix per la ciutat de Lleida a la presa de tres gots de l'aigua que passa per aquesta sèquia, i es tiren per tres vegades a l'aire en senyal de possessió i domini, expressant-se amb això el domini i possessió que d'aquesta aigua té aquella, al seu pas pel terme d'Almenar.
La tercera i última de les cerimònies es practica en el mateix lloc que l'anterior i sobre una presa de reg que està en lloc immediat a aquell pont. Allí, i trobant oberta aquesta presa, es requereix a l'agricultor d'Almenar que ha fet ús de les aigües per a les seves terres, perquè ja que ja ha acabat de regar, procedeixi immediatament al tancament de la presa.
Com fàcilment es dedueix de tot el que s'ha dit, veiem que aquestes cerimònies són, doncs, les de renovar i perpetuar respectivament el dret que assisteix a la ciutat de Lleida' sobre les aigües de Pinyana en general; sobre a conduir-les pel terme d'Almenar en particular; i sobre que, si els veïns d'aquesta vila poden usar de tals aigües per al reg, no poden malmetre-les, venint obligats a tancar les pales per a permetre el lliure pas dels cabals cap a les hortes de Lleida.
Quant al primer aspecte, de sempre va ser norma i costum de la Paeria lleidatana que una vegada retirades les aigües per a la pràctica de treballs de neteja, al terme d'aquests, es procedís pels paers i els prohoms a reconèixer si tot s'ha fet bé i es troba en degut estat, no només en el territori de Lleida sinó també en els altres termes i en la presa i azud; i que una vegada així efectuat es fixés dia per a la devolució de les aigües, la tornada de les quals es faria en el dia assenyalat en forma solemne i amb assistència dels palieres i prohoms.
Aquesta cerimònia es practicava ja en 1532 i així consta com en 18 d'agost d'aquest any -no s'oblidi que per aquell temps era costum practicar els escombres per la Verge d'Agost-, “fou proposat com se saben que és costum cada any, d'anar a visitar la mina de la ciutat”.
Referent als aspectes segon i tercer, fixeu-vos en  la similitud dels actes que s'executen i dels drets que es renoven, amb els practicats en 1611 en l'acte d'execució de les sentències de 1606, que abans hem comentat. Per això suggerim que el que avui coneixem pròpiament com “cerimònia del quinquenni” hagué de néixer a partir de llavors i precisament per a perpetuar, amb periòdica renovació, els drets reconeguts a la ciutat de Lleida en aquelles sentències. No és aventurat presumir que s'uniria a aquells actes el ja tradicional i més antic de devolució de les aigües a la Sèquia com dret reafirmat per aquesta resolució, i que la cerimònia es realitzaria amb identitat a l'executada en 1611 i es perfeccionaria en relació amb la qual es porta a terme en la presa de Pinyana, afegint als actes de tornada dels cabals el propi de tirar a les aigües un feix amb flors i fruits de l'horta, com símbol del seu feracitat.

El pas dels anys faria que totes aquestes cerimònies adquirissin una gran fama, guanyant en espectacularitat el que perdien en autenticitat, fins a arribar a nosaltres tan sols com “una curiosa tradició municipal”. Però això pertany ja a l'època de la Junta de Sequiatge.

I aquí arribem al final d'aquest capítol de la vida del Canal de Pinyana que narra com la Paeria lleidatana va ser durant més de cinc-cents anys ama i senyora de les seves destinacions. Amb la caiguda de la Paeria en els inicis del segle XVIII cessaria també aquest règim de govern i administració municipal, i naixeria tot un sistema nou, amb noves formes de vida, al naixement de la qual i desenvolupament dediquem aquestes pàgines.