Que és avui la Junta de Sequiatge de Lleida? Al que contestem: la Comunitat Local de Regants del terme de Lleida.
Hem de prendre com punt de partida l'Ordre de 10 de desembre de 1941 que preceptuaba que “tots els regants, qualsevol que sigui el seu nombre i superfície regada, que ho facin prenent les seves aigües d'una mateixa presa en una llera pública o en lleres administrades per l'Estat, tindran l'obligació inexcusable de constituir-se en una sola Comunitat”.
I és "precisament en compliment d'aquest imperatiu que es constitueix la Junta Central. Ara bé, aquesta -segons les Ordenances aprovades per l'O. M. de 14 de març de 1951- no agrupa als regants individualment considerats, sinó que ho fa a través “de les Comunitats Locals de Regants ja constituïdes o possibles en el futur”. I és per això que ordena que “els propietaris de les terres que es reguin amb aigües procedents del Canal de Pinyana, les seves sèquies principals, i de la Sèquia de Fontanet, haurien de constituir-se, sinó ho estan en l'actualitat, en Comunitats Locals de Regants”.

Asseguda aquesta premissa, preveuen les mateixes Ordenances que en virtut del disposat en l'article 231 de la Llei d'Aigües que diu “que els aprofitaments col·lectius que hagin tingut un règim especial consignat en les seves Ordenances, continuaran subjectes al mateix mentre la majoria dels interessats no acordin modificar-lo”, “els propietaris regants del terme municipal de Lleida conservaran la seva actual organització ... i per tant el règim i administració de les aigües per al reg de terres situades en el terme municipal de Lleida, procedents del Canal de Pinyana, les seves sèquies principals, i de la Sèquia de Fontanet, estarà a càrrec de la M. Il·ltre. Junta de Sequiatge constituïda en l'any 1758, sota el regnat de Carlos III”.

Vegi's, doncs, com les facultats de la Junta de Sequiatge queden reduïdes al “règim i administració de les aigües per al reg de terres situades en el terme municipal de Lleida”, i que de dret i realment, tal com abans hem afirmat, es converteix a aquesta Junta en Comunitat Local de Regants d'aquest terme, integrada en la Junta Central, sent aquest el caràcter amb que la mateixa actuarà en endavant.

Segueix dient el text de les Ordenances de 14 de març de 1951:

“La Junta de Sequiatge es regirà pels preceptes continguts en les seves vigents Ordenances aprovades per R. O. de 31 de gener de 1794, amb les modificacions aprovades per R. O. de 9 d'agost de 1920, o les quals legalment s’aprovin en endavant.”
“No obstant això i fins que no es modifiquin, es consideraran derogats aquells principis de les referides Ordenances que per referir-se a terres regables o a la part del Canal de Pinyana, les seves sèquies principals i Sèquia de Fontanet, no compreses dintre del terme municipal de Lleida, estiguin en pugna i contradicció amb les atribucions conferides per les presents Ordenances a la Junta Central de Regants.”

Destaquem la desgraciada redacció donada al text en aquest punt a l'assenyalar com Ordenances vigents les aprovades per R. O. de 31 de gener de 1794 amb la modificació operada per R. O. de 9 d'agost de 1920, doncs mentre aquesta es va reduir a la fixació de les Tarifes reguladores del cànon de Sequiatge, s'omet en canvi la R. O. de 27 de febrer de 1918, per la qual sí es va operar una autèntica reforma d'aquelles Ordenances, i el text de les quals és el realment vigent.

Però el que és realment essencial és la clàusula derogatòria continguda en el paràgraf segon de la abans citada disposició i per la qual queden nuls tots quants preceptes de les Ordenances no facin referència al terme municipal de Lleida. Així va quedar derogat tot el Capítol III de les Ordenances de la Junta de Sequiatge, comprensiu dels articles 79 a 95, referits al “Govern i manutenció dels azudes, sèquies i regs del Noguera i Segre, anteriors i posteriors al terme de Lleida”; el Capítol V, comprés dels articles 166 a 173, referit a “Molins i basses de cànem”; el Capítol VIII, comprensiu de l'article 188, referit a ”Ordre que ha de guardar-se en les netes de les sèquies, els quals han de fer-les i part que toca a cadascun. Tram del Canal de Pinyana”; i també qualsevol altre precepte -i són múltiples- que pel seu caràcter general, queda valedor per al terme de Lleida, però ha perdut la seva vigència per a la resta de la zona regable.

Per això dèiem abans que no podíem parlar en sentit estricte d'una reforma d'Ordenances de la Junta de Sequiatge de Lleida, sinó d'un canvi d'estructures i d'una total mutació. 
Canvi i mutació, no obstant això, que sí fan precises al seu torn una reforma d'aquelles Ordenances per a adequar-les a l'actual realitat i a la normativa legal vigent. Però no és fàcil. Pesen molt encara les ancestrals costums i és difícil el remoure el pes d'una llarga tradició. A més, els avatars que es varem cenyir sobre Pinyana no propiciaven tampoc el donar passos tan importants. Abans al contrari, doncs l'incert futur, amb les seves lluites internes, i el fracàs del règim nascut amb la Junta Central, justificaven, més aviat, la seva demora.

Però les coses han canviat, les lluites han cessat i, sorgeix sobre Pinyana una nova alba. I amb ell la Junta de Sequiatge afronta decididament el seu futur, i escomet la reforma de les seves Ordenances. Ho va acordar així en la sessió celebrada el 19 de juliol de 1974, manifestant-se “unànime parer en la necessitat que siguin reformades les vigents Ordenances per a adequar-les a l'evolució del dret en la matèria i a les presents necessitats de la zona regable”. 
L'avantprojecte del nou text està ja redactat, i la Junta de Sequiatge compta ja amb una nova normativa.

Una vegada més, els regs de l'horta de Lleida s'acomoden a la necessitat del present. No varem dubtar que les noves Ordenances donaran adequada resposta al que demanden els temps d'avui.