La institució del Cos de Sequiers, en el concepte de conjunt de personal al servei de la mateixa i depenent d'ella amb la missió d'ordenar els regs i vetllar pel màxim aprofitament dels cabals, i com a conseqüència d'haver desaparegut l'antic règim de arrendament de la sèquia, seguit per la Paeria, que va ser substituït pel de gestió i administració directa de la pròpia Junta.El primer antecedent d'aquest Cos de Sequiers ho constitueix uneixi real cèdula de Felipe V, datada en 5 de gener de 1719, per la qual establia els oficis subalterns que havien de suprimirse o mantenir-se, respectivament, en les ciutats i viles de Catalunya que anessin pioneres de corregiment, com era el cas de Lleida. Doncs bé, en aquesta real cèdula i després de reconèixer correspondre el domini de les aigües a favor de la ciutat, es disposa el manteniment, a nomenament del seu Ajuntament, de quatre Sequiers per a les seves sèquies i repartiment de les aigües, amb la prevenció que se'ls pagués pels amos de les terres que percebien l'útil i benefici del reg.Posteriorment, la importància dels Sequiers es va anar incrementant fins a fer necessari una reglamentació dels seus drets i obligacions, que va ser esbossada tímidament en 1794 amb motiu de la promulgació de les Ordenances, en el capítol 77 deia que “el Cos de Sequiers es regirà per un reglament particular aprovat per la primera autoritat governativa de la província”.No obstant això, aquesta normativa no arribaria a la seva culminació fins a 1854 que es promulgaria el primer “Reglament per als Sequiers de la ciutat de Lleida”.Aquest Reglament va ser presentat a consideració de la Junta en 20 el maig d'aquest any i “després de llegit i examinat amb detenció” es demorar tota resolució “per a acordar definitivament en la sessió que se celebri demà en reunió extraordinària”. I efectivament va ser el 21 de maig de 1854 que es va aprovar aquesta reglamentació justificant-se “que el motiu que va suggerir la idea d'organitzar i reglamentar el Cos de Sequiers va ser el de procurar una escrupolosa vigilància en la cura de les sèquies, fixar les seves obligacions i penar les seves faltes a elles”. Donat a aquest Reglament el preceptiu tràmit i remès a l'autoritat del senyor Governador per a la seva superior aprovació, consta en la sessió de 7 de juny de 1854 “que el senyor Governador per ofici de data 1 dels corrents, retorna aprovat el Reglament per als Sequiers”.Mes l'entrada en vigor dels seus preceptes no es practicaria immediatament, sinó que es demoraria dos anys, i no es va implantar fins al 27 de desembre de 1856, en que la seva data la Junta reunida en sessió “acorda que es facin imprimir 400 exemplars del Reglament de Sequiers i es posi en pràctica des de 1 de gener pròxim, cridant per a la sessió immediata als Sequiers perquè diguin si es conformen a seguir en la plantilla amb subjecció a aquest Reglament”, el que consta que va ser practicat en 8 de gener de 1857 segons expressa referència en l'acta d'aquesta sessió. Pel que fa a la publicació d'aquest text, va ser imprès a Lleida el 1857, en la impremta i llibreria de José Sol, en grandària vuitena, constant de vuit pàgines que inclouen la totalitat de l'articulat, la diligència de la seva aprovació per la Junta en 21 de maig de 1854, i la diligència d'aprovació del Governador de 1 de juny del mateix any.Aquest Reglament consta de 38 articles, dividits en tres capítols; i per ell es crea un Cos de Sequiers “per la cura, règim i vigilància de les sèquies de reg que ara com ara constarà de nou individus i un cap”, corresponent el seu nomenament a la Junta. Cada Sequier tindrà assenyalat un districte determinat i la seva comesa serà el de cuidar escrupolosament que les pales i ulls del seu districte estiguin tancats quan correspongui, havent de recórrer dues vegades al dia, almenys la seva demarcació, tancant les pales i ulls de la sèquia. Haurien de també netejar els traus que es trobin obstruïts i llevar del curs de les aigües qualsevol entrebanc; i durant la temporada que per abundància d'aigua i menys necessitats dels regs, no calgui la seva contínua presència en les lleres, la Junta els ocuparà en altres treballs peculiars als peons del camp, especialment els referits a esbrossis i treballs de reparació. Tots els membres del Cos de Sequiers podran usar d'una divisa consistent en una bandolera amb una placa en la qual haurà les armes de Lleida i una inscripció que digui “Sequier del Districte ... “ Podran usar també carabina amb bayoneta i canana, servint-los el seu nomenament de Sequier d'autorització per a l'ús de l'arma que duen amb si. Així mateix es va acordar després, en 23 de juny de 1863, que “als Sequiers se'ls uniformi donant-los una brusa, pantalons i barret, i a més cinturó i carabina”.Ostentarà la Prefectura del Cos el cap de Sequiers, qui a més d'ordenar el treball dels seus subordinats, servirà de capatàs en totes les obres que la Junta determini. Fem notar que la figura del cap de Sequiers és d'especial rellevància, atès que a més de les atribucions i prerrogatives pròpies del seu càrrec, ha gaudit en tota l'hora i en tot moment de gran prestigi i autoritat, erigint-se en símbol del poder de la Junta, com directe executor dels seus mandats. El seu càrrec és d'una gran responsabilitat i de l'encert o no en la seva elecció, es deriva en gran manera una justa distribució de les aigües o un niu de discòrdies, causa de greus trastorns i preocupacions. La història demostra que és la pedra que se sustenta i dóna suport l'arc de la volta. Afortunadament, la documentació acredita un general encert en l’elecció.Aquest Reglament mantindria la seva vigència fins a 1918 en l'any de la qual es va procedir per la Junta a una adaptació del seu text. Aquesta modificació va venir immediatament després de la reforma de les Ordenances de 1916 i la seva causa i motivació va ser, igual que aquella, la necessitat d'adequació dels seus preceptes a l'evolució dels temps. Aquesta tasca de revisió va ser encomanada per la Junta als vocals senyors Sala i Tarragona, que tan decisiva intervenció havien tingut en la redacció de les noves Ordenances, qui van presentar un projecte a la Junta el 16 de novembre de 1918, si bé aquesta es va limitar a justificar recepció, sense conèixer d’ell ni examinar el seu text fins al següent 23 de desembre que va celebrar sessió extraordinària a tal fi. En aquesta sessió es va suscitar una forta controvèrsia, sent causa de la mateixa el considerar determinats vocals “l'innecessari de mantenir un Cos de Sequiers, que podria ser abolit i ésser com antic, amb l'única modificació que els Sequiers fossin com guardes jurats i fossin arrendats”. La deliberació es va perllongar a través de diverses sessions, i finalment, en la celebrada el 8 de febrer de 1919, va ser definitivament aprovat. No obstant això, no es va remetre a l'aprovació del Govern Civil fins al 30 de juliol de1921, i llavors aquest, atorgaria el seu referèndum i ratificació. La seva entrada en vigor es va decretar, segons acord de la Junta de 21 d'octubre de 1922, para-li 1 de novembre del mateix any.